Informe Jurídic del Parlament
INFORME SOBRE LA SOL·LICITUD DE LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR DE LA PROPOSICIÓ DE LLEI “PER LA QUAL S’APROVA LA LLEI REGULADORA DE LA SOBIRANIA NACIONAL”.
En relació a l’adequació a la Llei 1/2006, de la Iniciativa legislativa popular de la “proposició de llei “per la qual s’aprova la llei reguladora de la sobirania nacional”, el lletrat sotasignant emet el següent :
INFORME:
ANTECEDENTS: En data 4 de març d’enguany ha tingut entrada en el registre del Parlament la sol·licitud d’admissió a tràmit de la proposició de llei, presentada a l’empara de la Llei 1/2006, de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular (en endavant, Llai1/2006), titulada “proposició de llei “per la qual s’aprova la llei reguladora de la sobirania nacional”. A la sol·licitud s’acompanya la següent documentació:
a. El text articulat de la proposició de llei, precedit d’una exposició de motius.
b. La memòria explicativa de les raons que aconsellen la tramitació i aprovació de la proposició de llei.
c. La relació de membres de la comissió promotora.
D’acord amb l’article 6 de la llei 1/2006, la mesa ha d’examinar la documentació rebuda i s’ha de pronunciar en el termini de quinze dies hàbils sobre l’admissió o la inadmissió a tràmit de la proposició de llei.
En conseqüència, en aquest informe es valora la conformitat de la proposició de llei esmentada a les condicions establertes per la llei 1/2006, per a poder decidir respecte de la seva admissió o inadmissió atenent als següents
FONAMENTS JURÍDICS
Primer.- La documentació presentada per la Comissió Promotora de la proposició de llei compleixi els requisits formals establerts a l’article 5 de la llei 1/2006.
Segon.- L’article 2 de la Llei1/2006 estableix que les causes d’inadmissibilitat de la proposició , les quals són:
a) Que tingui per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no té atribuïda la competència.
b) Que la proposició de llei i la documentació presentades no compleixin algun dels requisits que estableix l’article 5.1.
c) Que reprodueixi una altra iniciativa legislativa popular de contingut igual o substancialment equivalent presentada durant la mateixa legislatura.
d) Que faci referència a una matèria exclosa d‘acord amb l’article 1.
D’acord amb el que s’ha exposat al punt primer d’aquest informe, no concorre, en el cas present, la causa d’inadmissió recollida a la lletra b). Cal examinar, però, amb més profunditat, si concorre alguna de les causes previstes als apartats a), c) i d).
Tercer.- Pel que fa a la causa d’inadmissió recollida a l’apartat a) esmentat, cal fer les seGúents consideracions:
Si bé, no existeix un concepte material de la llei a la Constitució espanyola, ni a l’Estatut d’Autonomia (amb algunes matisacions, no obstant, respecte de la llei de pressupostos, segons la jurisprudència constitucional), si bé és cert que la competència legislativa del Parlament de Catalunya es troba delimitada per les determinacions estatutàries que estableixen l’abast material de les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya. En coherència amb aquest marc normatiu, la Llei 1/2006 circumscriu el possible objecte d’una proposició de llei presentada al seu empara a les matèries sobre les quals la generalitat té competència, condició que també a de complir la resta de projectes i proposicions de la llei que es presentin davant la cambra (com es dedueix, implícitament, de l’article 102.1 del reglament del Parlament). En el cas concret de la proposició de llei, la sol·licitud d’admissió a tràmit de la qual motiva aquest informe, l’article 1 té un contingut estrictament declaratiu, no pròpiament normatiu, que pot coincidir amb el que s’afirma al preàmbul de l’Estatut d’Autonomia, i que per la naturalesa d’aquest contingut no es pot considerar propi d’una matèria determinada, però tampoc excedeix del límit legal en tant que no té efectes jurídics en sentit estricte.
Ara bé, per que fa a ‘article 2 de la dita proposició de llei, és fàcilment constatable que el que pretén establir per mitjà d’ell no es pot enquadrar dins de cap de les competències enumerades en el Capítol II, del Títol IV, de l’Estatut d’Autonomia, titulat “Les matèries de les competències”. Per tant, aquest precepte sí incorreria en la causa d’inadmissió recollida en l’article 6.2 a) de la llei 1/2'006.
Quart.- A més de les consideracions exposades en el fonament tercer, cal assenyalar que l’article 2 de la proposició es pot considerar contrari a la Constitució Espanyola, concretament al seu article 1.2 (quan estableix que “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol...”), el qual determina un titular de la “sobirania nacional” diferent del que proposa l’esmentat article 2, apartat primer. Cal recordar, a aquest respecte, que la jurisprudència constitucional va declarar que “l’autonomia no és sobirania” (STC 4/1981, de 2 de febrer). D’altra banda, en el seu apartat segon es reconeix el dret d’autodeterminació al poble de Catalunya, quan el significat atribuït a aquest concepte en dret internacional pot abastar, entre d’altres, el dret a la independència de la comunitat respecte de la que es predica, la qual cosa contradiria l’article 2 de la Constitució espanyola. En conseqüència, les previsions de l’article 2 de la proposició de llei examinada, en la mesura que entra en contradicció amb la Constitució espanyola, cal considerar que excedeix del límit material que recau sobre les proposicions de llei presentades a l’empara de la llei 1/2006, JA QUE EL Parlament de Catalunya no pot aprovar una reforma de la Constitució per ell mateix. A més, tampoc li és possible al Parlament impulsar una reforma de la Constitució a partir d’una iniciativa legislativa popular, ja que la Constitució no ho reconeix, al seu article 166, segons ha entès el Tribunal Constitucional, que ha tingut l’oportunitat de pronunciar-se al respecte en la sentència 76/1994, de 14 de març.
Cinquè.- Es podria sostenir, malgrat les anteriors consideracions, que els vicis de la proposició de llei examinada són subsanables i, per tant, d’acord amb l’article 6.5 de la llei 1/2006, la Mesa així ho hauria de comunicar a la Comissió Promotora, per tal que aquesta corregís el defecte. Així mateix, pot invocar-se la jurisprudència constitucional favorable a l’admissibilitat de les proposicions de llei, ja que el tràmit d’esmena, en un futura tramitació parlamentària, podria subsanar el possible defecte (STC 95/1994, de 12 de març i STC 124/1995, de 18 de juliol). Ara bé, aquests arguments no es poden atendre, en el present cas, atès que la possible esmena o correcció afectaria al contingut essencial de la proposició, desfigurant-la al privar-la del seu element distintiu; en definitiva, no seria aplicable l’article 6.5 de la llei 1/2006, ni la jurisprudència esmentada.
Sisè.- Pel que fa a les altres dues possibles causes regulades a l’article 6 de la llei 1/2006, no concorren en el present cas. Pel que fa a la causa recollida a la lletra c) de l’apartat 2, malgrat la coincidència de membres de la comissió promotora, i certes similituds de fons, amb la proposició presentada el dia 14 de gener de 2008 i inadmesa per la Mesa el dia 17 de gener, la regulació proposada és diferent.
Pel que fa a la causa prevista a la lletra d), cal entendre, per no considerar-la una reiteració de la lletra a), que el que significa és que la proposició no pot referir-se a iniciativa reservades als subjectes esmentat a l’article 1 ni a la matèria tributària o pressupostària, el que no succeeix en el present cas.
En conclusió, i per les raons exposades, es considera que la Mesa acordi la inadmissió de la “Proposició de llei per la qual s’aprova el projecte de llei reguladora de la Sobirania Nacional”.
Palau del Parlament
Pels serveis jurídics,
Xavier Muro i Bas
Lletrat
