La Constitució
El poble de Catalunya
Volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra responsabilitat envers les generacions futures i volent crear una comunitat unida, pròspera, solidària, oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present Constitució.
Preàmbul.
La constitució que ens donem, s’inspira en els principis continguts en la Declaració dels Drets de l’Home de 1789, en la Declaració Universal de les Nacions Unides proclamada el 1948 i en la Convenció Europea dels Drets Humans de 1950.
Els poders polítics tenen l’obligació de garantir i respectar aquests principis i els drets fonamentals que s’estableixen en aquesta constitució.
I.- Principis Generals. La sobirania.
Art.- 1. L’Estat.
Catalunya és un Estat de Dret, independent, Democràtic i Social.
Art. 2. Exercici de la sobirania.
La sobirania nacional pertany al poble de Catalunya, que l’exerceix directament o mitjançant els seus representants.
Art. 3. El territori.
El territori de Catalunya es correspon amb els límits geogràfics de Catalunya.
Art. 4. La capital.
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona.
Art. 5. Llengua.
El català és la llengua nacional i oficial de Catalunya.
L’occità, denominat aranès a l’Aran, és també llengua oficial en aquell territori.
Art. 6. Nacionalitat.
Una llei regularà les condicions d’adquisició, conservació i pèrdua de la condició nacional de català.
Art. 7. Els símbols.
Els símbols de Catalunya són la bandera, la festa nacional i l’himne nacional.
Art. 8. Relacions amb altres subjectes comunitaris de dret polític.
Des del respecte als principis continguts en aquesta Constitució, les institucions de Catalunya podran acordar amb altres estats, nacions, comunitats nacionals o territorials amb entitat política pròpia, qualsevol forma de cooperació, creant tota mena d’organismes comuns. La confederació no en queda exclosa.
La confederació amb qualsevol de les entitats citades no podrà implicar mai renúncia al dret a la sobirania ni a cap dels drets reconeguts en aquesta Constitució i requerirà, en tot cas, ser ratificada en referèndum popular pel poble de Catalunya.
Títol II. Els Drets Fonamentals.
Art. 9. Dignitat humana.
La dignitat humana és inviolable.
Art. 10. Dret a la vida.
Tot ésser humà té dret a la vida.
La pena de mort, la tortura i el tractament inhumà o degradant són prohibits.
Art.11. Igualtat davant la llei.
Les dones i els homes són iguals davant la llei.
Ningú pot ser perjudicat o afavorit per raó del seu origen, la seva raça, el seu naixement, les seves conviccions, les seves opinions o la seva situació social, o qualsevol altra condició personal.
Art.12. Llibertat.
La llibertat individual està garantida.
Està especialment garantida:
a) La llibertat personal i la integritat física i moral.
b) El respecte a la vida privada i familiar.
c) El dret a l’honor i a la pròpia imatge.
d) La inviolabilitat del domicili, de la correspondència i de les telecomunicacions.
e) El dret de procrear i educar els fills.
f) La llibertat de pensament, de consciència i de religió.
g) La llibertat de tenir opinions, d’expressar-les i difondre-les.
h) La llibertat de premsa.
i) La llibertat d’associació, reunió i manifestació.
j) El dret a l’ensenyament
k) La llibertat a la creació artística i a la recerca.
l) La llibertat d’escollir i exercir una professió.
m) La llibertat d’empresa, comerç i indústria.
n) La llibertat de fixar el propi domicili.
o) La llibertat d’accés als càrrecs públics.
p) La llibertat lingüística està garantida.
Art. 13. Protecció jurídica.
Tothom té dret a obtenir una tutela judicial efectiva.
Tothom té dret a la presumpció d’innocència.
Tota persona detinguda ha de ser portada davant del jutge abans de les vint-i-quatre hores següents a la seva detenció.
Tothom té dret al jutge natural predeterminat per la llei, a ser defensat per advocat, a saber de que se l’acusa i a un procés públic, ràpid i just.
Es prohibeixen els tribunals especials.
Tota persona injustament detinguda té dret a ser indemnitzada pel dany sofert.
Art.14.
La censura està prohibida.
Art. 15. Propietat.
El dret de propietat està garantit en la seva funció privada i social.
Art. 16. Matrimoni.
El dret al matrimoni i a formar una família està garantit.
Art. 17.
La llibertat de constituir altra forma de vida en comú diferent del matrimoni està garantida.
Art 18. Protecció del territori.
Tothom té el dret a viure en un medi natural equilibrat.
Els òrgans de l’estat tenen l’obligació d’assegurar una utilització justa del sòl i una ocupació racional del territori. Han de combatre el soroll i la pol·lució de l’aire; del sòl i de l’aigua, i salvaguardar la flora, la fauna i la bellesa originària dels paisatges, així com el patrimoni natural i arquitectònic.
Art. 19.
Tothom té dret a ser tractat pels òrgans de l’estat sense arbitrarietats i amb respecte a les exigències de la bona fe.
Art.20 Drets polítics.
Tota persona major de divuit anys té el dret de prendre part en les eleccions i votacions populars, de ser elegit per ocupar càrrecs públics i de donar en suport de qualsevol iniciativa legislativa popular o referèndum.
Una llei regularà els casos excepcionals en què una persona pot ser privada dels drets polítics.
Art. 21. Iniciativa legislativa popular.
Cinquanta mil electors o vint municipis poden demanar al poder legislatiu, mitjançant una iniciativa legislativa popular, la promulgació, modificació o derogació de disposicions constitucionals o legislatives.
Títol III. L’organització de l’Estat.
Art. 22.
Els tres poders fonamentals de l’estat són el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial.
Els poders legislatiu, executiu i judicial estan separats. Les lleis regularan els òrgans que formaran cadascun dels poders de l’estat així com la seva composició, atribucions i funcions.
Art. 23.
Es regularan per llei les atribucions i funcions dels municipis i vegueries.
Títol IV. Modificació de la Constitució.
Art. 24. Principi de llibertat per modificar la constitució.
La constitució pot ser modificada total o parcialment.
Qualsevol modificació ha de ser sotmesa a referèndum popular que s’haurà d’aprovar per majoria simple de vots.
Art. 25. Modificació parcial.
La modificació parcial de la constitució s’adequarà a les normes que regulin el procediment legislatiu ordinari.
La modificació parcial de la constitució pot versar sobre un o diversos articles però en cap cas pot afectar a més d’una matèria.
Art.- 26. Modificació total.
La modificació total de la constitució podrà ser instada pel poble per via d’iniciativa popular, o bé per l’òrgan legislatiu.
Disposicions transitòries i finals
Primera.- La Constitució de Catalunya substitueix la Constitució del Regne d’España de 1978 en el territori de Catalunya.
Segona.- Fins que no es dictin les lleis que regulin la composició, atribucions i funcions dels poders legislatiu, executiu i judicial, aquestes atribucions seran exercides pel Parlament de Catalunya, el President i el Govern de la Generalitat i els òrgans judicials, en la forma establerta a la llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut de Catalunya.
Tercera.- Queden derogades totes les normes jurídiques dictades pel Parlament de Catalunya que contradiguin els principis i drets continguts en aquest Estatut.
Quarta.- Entrada en vigor.
Aquesta Constitució entra en vigor l’endemà de ser aprovada pel poble de Catalunya en referèndum.